Mot del President

  • Imprimeix

Andreu DediesVe't aquí la tercera edició de la Trobada de la Catalanitat a Catalunya Nord anomenada des de fa 2 anys IDENTI’CAT . Si ho és que són 4 dies de festa, no cal descuidar el costat reivindicatiu d’aquests dies. En efecte Identi’Cat es fa per a tota aquesta gent que vol mostrar de manera festiva i sense violència que la nostra Identitat no és morta i per la mateixa ocasió fer descobrir als nouvinguts al nostre país que tenim una cultura i una llengua que són ben vives.

És per això que al voltant de la riquesa de la cultura catalana, tant en música com en d’altres formes, volem fer veure que el nostre país és sempre viu fins i tot si n’hi ha que diuen i que pensen que s’està morint, que no s’hi fa res i que si els altres, com els bascos, bretons, alsacians o corsos tenen una mica més de reconeixement és perquè són millors que nosaltres. Sí, això és veritat, però justament nos hi cal prendre exemple i no voler semblar o nos identificar a una altra cultura o vida que no és la nostra, mes nos cal promoure i defensar la nostra sinó sí que, a força d’espiar els altres, acabarem per ser morts, i aquí n’hi ha que diran “ què hi vols fer ? No hi podem res, és culpa d’això o d’allò o dels uns o dels altres ». En a jo em sembla justament que no cal pas acceptar aquesta situació i que nos cal reaccionar davant d’aquest fenomen, anant a aquesta mena de manifestacions com a d’altres que poden ser de diverses formes i no donaré exemples per no en descuidar cap.

Bé això és la meva anàlisi de la situació de la llengua i de la cultura catalana aquí, a Catalunya Nord, i no engatja que jo, però pensi també que nosaltres catalans sem pas tan burros com ho diuen i sabrem reaccionar davant d’aquesta situació que no és desesperada. Bé, això dit, parlem un poc d’aquests dies que han de ser de festa i on proposem un programa per a tots, joves i menys joves, d’aquí o d’uns altres llocs, per acabar en apoteosi amb aquest gran espectacle de Mesclat del qual trapareu explicació més lluny i on vos esperem nombrosos, com al llarg de tots aquests dies, per manera de mostrar que la festa catalana, la nostra Llengua i la nostra Cultura no han d’envejar res a ningú i que encara sem i serem per temps orgullosos de ser Catalans.

Andreu Dedies